L'estaca




L' Estaca, de Lluís Llach
L' avi Siset em parlava
de bon matí al portal

mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba,tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella es més ampla i més gran.


Ben cert sé que està podrida

però és que, Siset, pesa tant,
que a cops, la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant.

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba,tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
I jo sota el portal.

I mentre passen els nous vailets

estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
El darrer que em va ensenyar.



Comentari del Poema

El poema es una crítica al franquisme i a la dictadura de Franco. Llach utilitza la paraula “estaca” per a parlar de la dictadura, fent ús de la metàfora.
El poema està escrit de forma lineal, i hi abunden les metàfores i els dobles sentits a tot el poema: a la primera estrofa, per a mi, Llach és un xiquet al qual el seu avi, el Siset, tracta d'explicar què ocorre al seu país, tots dos envoltats de carros, en compte de cotxes com a la resta d' Europa. A la segona estrofa, Llach s'ha fet major, i tracta de fer vore a Siset que el problema del seu país és la dictadura, l'“estaca”.
A la tercera i quarta estrofes, Llach és un líder que canta al poble per tal que s'enfronte a la dictadura. A la cinquena i sisena estrofes, Llach mostra la seua desesperació, ja que no és capaç de vèncer la dictadura. A les dues següents estrofes, Llach torna a cantar a la gent per tal que s' opose a Franco. A les dues estrofes finals, Siset ja és mort, i mentre els xiquets juguen, Llach tracta d'assabentar-los del perill del franquisme, amb “el darrer cant d'en Siset”.
El poema manté un continu estat de tensió, gràcies a l'ús de paraules emotives i la força de l'entonació de les frases, i té un final, per tant podríem dir que és climàtic.
Quasi tot el poema està escrit en primera persona, menys quan parla amb Siset, que ho fa en segona. El dinamisme expressiu és positiu, perquè conta el que ocorre, sense quasi descripcions.
Personalment, es tracta d'un poema molt ben escrit, amb molta força i expressivitat, emmarcat en un context històric marcat per la repressió, i a on escriure un poema com aquest suposava un gran acte de coratge.

Guillem B. B., (4t V)




L’estaca (Lluís Lach)

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l’estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida.
Torna’m a dir el teu cant.

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset
el darrer que em va ensenyar.

Comentari:

Primer que res, s'ha de parlar sobre l’eix temàtic: Aquest poema té un tema relacionat amb el franquisme, i explica metafòricament, com estan lligats amb ell amb una estaca. Hi ha alguns motius secundaris, com el lloc on estan situats els peronatges, que és un poble, o la mort de l’avi Siset.
Després, cal parlar de l’estructura temàtica. En aquest poema predomina una estructura il·lativa, ja que està contant una història i totes les parts són importants, també cal dir que és un poema emmarcat, ja que el poema reprén al final el tema inicial i el completa.
Ara abordaré sobre el clímax d’aquest poema, ja que este hi fa un efecte anticlimàtic perquè tot el text és una reflexió del locutor.
També és important parlar sobre les veus del poeta: En l’estaca predomina la tercera persona, ja que és el nét qui conta la història, però també hi ha altres estrofes on és la primera persona la que s’usa.
Parlant sobre el dinamisme expressiu, s'ha de dir que té un dinamisme positiu, ja que abunden els substantius, i les oracions simples del to apel·latiu-exclamatiu.
En resum, este és un poema que parla sobre l’època del franquisme i a més a més, parla un poc de la vida de l’avi Siset. M’ha agradat molt, perquè és fàcil de recitar.

Alberto I.P.
4t ESO D