cementeri.jpg

Testament

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.


COMENTARI


Nivell fònic: És un poema de versos alexandrins, d’art major.
Són versos apariats, vull dir, que rimen de dos en dos.
A 6+6
A 6+6
B 6+6
B 6+6
Els accents del primer vers cauen a la segona i a la sisena sil.laba, després d’una pausa cauen a la primera i a la sisena sil.laba.
Els accents del segon vers cauen a la primera i a la sisena sil.laba,
després d’una pausa cauen a la segona i a la sisena sil.laba.
Els ritmes estan encreuats.

Eix temàtic i motius secundaris.
L’autora parla del testament d’on volguera ser soterrada.
Motius secundaris.
A la resta del poema ella descriu el paisatge en concret on vol ser
soterrada.
Hi ha moltes metáfores, com per exemple: “vull tan sols el mantell
d’un tros del cel marí”
.
El que vol dir l’autora és que vol ser soterradaa en un lloc on estiga
coberta pel cel blau. O a la següent cita: “La bandera d'oblit d'una vela
ben blanca fent més neta i ardent la blancor de la tanca”

La bandera d’oblit d’una vela ben blanca, pot ser la bandera d’un vaixell
que fa contrast amb el blanc de la tanca que rodeja la tomba, que
es pot situar en un mirador prop d’una cala.

Estructura temàtica.
Lineal, perquè els versos no estan relacionats entre ells, això vol dir
que si s’eliminen alguns versos el poema no perd el seu significat.
Emmarcada, perquè al final reprén el tema de l’inici.

Clímax poemàtic.
Anticlimàtic, perquè la introducció del tema principal apareix a
la introducció del poema o al títol i el lector sent des del principi
interés per llegir-lo.
Veus del poeta.
Tot el poema està en primera persona.

Dinamisme.
Negatiu, perquè l'ús del verbs, les oracions subordinades i altres
tipus d’elements fa el poema més ràpid o més lent.

Conclusió.
En la meua opinió és un poema molt bonic, amb profunditat i que
transmet molta calma i tranquil·litat.

L’autora
.

Rosa Leveroni i Valls (__Barcelona__ __1910__ - __Cadaqués__ __1985__) fou una poetessa catalana. Es titulà com a bibliotecària a l'__Escola de Bibliotecàries__ de Barcelona, on va tenir com a professor __Carles Riba__, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Poèticament és deixebla de __Carles Riba__, i fou una de les fundadores de la revista __Ariel__ A més de la poesia conreà l'assaig i la crítica literària sobre __Ausiàs March__. Va guanyar els __Jocs Florals__ de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948).
El 1982 va rebre la __Creu de Sant Jordi__ i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'__Associació d'Escriptors en Llengua Catalana__ (AELC).

Laura F. (4t B)





Llibre: 66 poemes imprescindibles
A càrrec de Montserrat Ferrer

Poema n. 28 del llibre. Testament.
Autora: Rosa Leveroni

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.

COMENTARI

El poema ens parla del testament d’una persona, el que vol que ocórrega quan vaja a morir o haja mort. I que vol sentir-se en pau i en una perfecta harmonia.
La seua estructura temàtica és lineal, ja que si li lleves una part al poema o li afegixes una de nova el poema no perd el seu sentit i no queda coix.
El clímax poemàtic d’aquest poema és anticlimàtic, ja que pel títol i els primers versos del poema pots endevinar de què tracta i de què parla tot el poema, encara que té una temàtica que fa estar pendent del poema de principi a fi.
La veu del poeta és la primera persona, ja que parla del seu propi testament perquè està tot el poema en primera persona del singular.
Té un dinamisme expressiu negatiu perquè fa una descripció constant dient i descrivint amb gran quantitat d’adjectius el que vol a l’hora de la seua mort, i no narra cap acció.
També hi podem trobar diversos recursos retòrics com, per exemple, l’anadiplosi al començament del poema, en el primer i el tercer vers.
També podem trobar metàfores, com quan diu: "Quan l’hora del repòs..." perquè esta utilitzant l’expressió " l’hora del repòs", quan verdaderament el que vol dir és: l’hora de la mort. I es poden trobar més metàfores al llarg de tot el poema.
Jo crec que és un poema que ens fa meditar respecte a tot el que envolta la mort, sobre la pau eterna, i totes eixes coses en les quals no solem aturar-nos a pensar mai.
A mi, personalment m’agrada, perquè és un dels pocs poemes del llibre que et fan pensar en coses que podem considerar importants.



María D.M. (4t V)




TESTAMENT

Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina.
L’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d’herba només de la divina pau.

1.Clímax poemàtic
Aquest poema és anticlimàtic, ja que la introducció del tema principal apareix al títol o als primers versos i ja des del principi se sap el tema de què parla.
2.Estructura temàtica
Es presenta amb una forma amb estratègia il•lativa, perquè s’estableix una relació entre els diferents apartats del poema, lligats entre si per un fil conductor que els fa dependre de l’anterior, per tant totes les parts són necessàries per a fer avançar el sentit.
3.Dinamisme expressiu
Té un dinamisme negatiu, per l’ús d’adjetius, adverbis i oracions subordinades.
4.Veus del poeta
El poema està en primera persona, narrat per un narrador intern que parla només d’ell i dels seus sentiments.
5.Eix temàtic
El tema d’aquest poema és l'explicació de la forma com l’autora vol ser soterrada i de com vol descansar en pau.
6.Motius secundaris
En el poema descriu el lloc on vol ser soterrada, ho fa amb moltes metàfores amb les quals especifica el que vol.
7.Conclusió
Aquest poema expressa uns sentiments que personalment m’han agradat ja que em transmeten molta tranquil·litat.

Gemma R. (4t D)