Sos cabells són sos cabells






POEMA

Sos cabells son sos cabells
i no son gens or d’ arabia
que ha ser-ho io crec que algú
l’ hauria descabellada
Los ulls no son de safirs
sino de cosa mes blanca
puix un corb los hi trauria
cada un amb una picada
la boca no es de coral
ni esta de perles sembrada
sino d’ una dentadura
que no hi pendra una tenalla
les mans no son de marfil
d’ alabastre ni de plata
que les olles i los plats,
cert no guanyarien gaire
En fi, no es feta de neu
de roses i menos d’ ambar
sino d’ ossos i de carn
del capell a la sabata

En primer lloc l'eix tematic tracta de que les dones no son perfectes sinó tan sols persones de ossos i carn , explica metaforicament tot aixo.Hi ha motius secondaris de contrast.Es un poema de versos regulars.Té una estrategia il-lativa perque si borres un verso perd molt significat aunque tambe podria ser lineal perque si borres el vers odequat no perd res de significat.En quant al climax poetic té un efecte climatic, es a dir la conclusio del tema esta al final del poema. El autor empra la 3º persona per a referirse a tot el mon q llegixca el poema. Té un dinasme molt negatiu perque empre molts adjectius. Hi han moltes metafores negatives perque da a entendre que els adjectius que utilitza la gent la sol comparar amb els caracteristiques de la dona i aqui diu que no hi es Aixi

XCP 4-D
que crack (H)