Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat desdenyós de les altres columnes
que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.


Carles Riba
COMENTARI

Nivell fònic: l’ autor d’ aquest poema que ens ocupa utilitza d’ una manera esplèndida l´hexàmetre clàssic, equiparant les síl·labes llargues i curtes a les síl·labes tòniques i àtones. Marques rítmiques dels versos: al voltant dels 15 versos, intentant marcar el ritme clàssic.

Eix temàtic i motius secundaris: el poema parla de l’ antic temple de Poseidó, situat a Cap Súnion, en llatí posseeix la nomenclatura Sunium, i en grec Σούνιον o Soúnion. En aquest cap hi havia dos temples: l'un dedicat al deu Poseidó, com he escrit abans, i l'altre a la deessa de la saviesa, Atenea per als grecs, Minerva per als romans. Però de segur que el poema parla del primer dels temples. El cap està situat a l’ Àtica, a uns 65km de l'antiga i esplendorosa poleis d’ Atenes, i és mencionada per primera vegada a l´Odissea del meu admirat poeta Homer. El temple de Poseidó, va ser construït al segle clàssic (sV a.C.) sobre les ruines d’un altre temple de l’ època arcaica. Les columnes del temple tenen una mida de 6, 10 metres, amb 1 metre de diàmetre a la base i 79 cm d'alçada. El promontori de Súnion era utilitzat per a observar les naus que arribaven a Atenes.

Estructura temàtica: Lineal, emmarcada.
Clímax poemàtic: anticlimàtic.
Veus del poeta: 2a persona.
Dinamisme expressiu: negatiu, gran quantitat d'adjectius i adverbis, el ritme és lent.
Conclusió: El poema està escrit indiscutiblement amb l´hexàmetre i el ritme usat pels autors clàssics, com he dit abans, per aquesta raó i perquè no existeix l'objectivitat , he de dir que és un poema bonic i que em fa sentir una mica melàncolic, em recomforta pensar que encara hui hi ha gent que intenta emular als grandiosos poetes clàssics amb un gens menyspreable resultat, tot siga dit de pas.


Alejandro 4tB
Súnion.jpg