Pòrtic


----

estàtua_d'or.jpg


Pòrtic


Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i d'or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,

i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.

L' ivori té la gracia d'un marbre constel·lat
d'aurífiques polsines com una carn d'albat.

Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins d'un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent.

I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny -que és immortal.

Guerau de Liost

Aquest poema tracta la metàfora d’una ciutat molt bella
que està feta de marbre i d’or. També parla de les comoditats
de viure en la ciutat.
Realment aquest poema no té motius
secundaris, sinó que tracta la descripció d’una ciutat meravellosa.
Encara que indirectament parla del habitants de la ciutat i
anomena els habitants i diu que són immortals.

Té una estructura lineal, ja que si suprimeixes un vers del poema
no ocorre res i segueix tenint sentit. Forma un esquema tancat,
ja que sempre parla del mateix tema, no té esquema ja que és
simplement una descripció.


El clímax poètic provoca dos efectes, el d’aquest poema és
climàtic perquè les reflexions del poeta condueixen a un clímax
o detonant final.

Empra la tercera persona, l’autor fa la descripció d’una ciutat.
El dinamisme expressiu és negatiu, perquè l’ordenació sintàctica
mostra lentitud.

Vaig escollir aquest poema perquè m'agradava com descrivia
el poema Guerau de Liost i per un instant em va fer estar en
aquella bella ciutat i sentir-me inmortal.

4V Marta Y.H