APROXIMACIÓ AL COMENTARI DEL POEMA “L'ELIONOR” de M. Martí i Pol

L'ELIONOR

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia:<<si, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica,
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar,
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia:<<si, senyor>> i <<bones tardes>>.


COMENTARI

  • Nivell fònic

Hi trobem un poema de versos anisosil·làbics o de mètrica irregular, sense rima. Hi predominen els versos de 6 i de 10 síl·labes. Els de 10 contenen una o dues pauses o cesures, anunciades o no per comes:

Les dones deien | que el que li passava (5+5 = 10)

era que es feia gran | i que aquells mals (6+4 = 10); o bé
que havia complert | els catorze anys (5+5 = 10)

Al primer dels versos veiem un emmudiment de la e final de “que” unit a l'article “el”, igual com passa amb els “que” dels altres versos, que perden la pronúncia de la e final per unir-se amb la vocal següent. Per contra, no es produeix l'emmudiment entre “catorze” i “anys” per necessitats mètriques (cal arribar a 10 síl·labes en aquest vers).

  • Marques rítmiques dels versos

Ja hem dit que els versos són de diferent mètrica. Si observem els quatre primers, veiem que el que normalment diríem en una frase, ací apareix interromput en tres versos (simula pauses) a fi de donar un toc solemne. Fixeu-vos: “L'Elionor tenia (pausa de suspensió) catorze anys i tres hores (més suspens) quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden (suspens)... etc. Açò dóna al poema un toc de solemnitat, de denúncia, de subratllat per a fer-nos pensar el que vol dir: La xiqueta estava esperant just el moment legal de complir 14 anys per anar a treballar, al darrere sembla havir-hi una extrema necessitat o ànsia. El ritme de prosa d'aquest poema, interromput a cada vers, li atorga un marcat caràcter col·loquial, quotidià, social que l'allunya de la poesia tradicional.

  • Eix Temàtic i Motius Secundaris

Hi ha moltes maneres d'expressar aquest apartat en el comentari d'un poema. El títol ajuda. L'eix temàtic ací, evidentment, és l'inici laboral amb 14 anys de la xiqueta Elionor en una fàbrica, en la qual acabarà treballant també la seua filla uns anys més tard. Els motius secundaris són: els dos estats anímics de la xiqueta: entra amb alegria i més endavant es trobarà sola i tindrà ganes de plorar. L'altre motiu és la descripció de l'ambient de la fàbrica i de la gent, els consells de les dones.

  • Estructura temàtica

El poema presenta una clara estructura (o estratègia) il·lativa perquè cada apartat és el fil conductor del posterior. Totes les parts de la història poetitzada són necessàries per a mostrar la concatenació de cada situació i el resultat final del poema: la repetició de la situació inicial (el primer dia de treball de la filla d'Elionor). És un poema narratiu, per això tots els elements hi són necessaris. Al mateix temps presenta una estratègica tancada circular perquè els versos comencen i acaben d'una manera semblant. També el podem veure emmarcat el final, perquè, tot i acabar igual, hi ha un canvi: ara és la filla d'Elionor la que recomença la mateixa història, una història que no canvia per a algunes famílies,per a alguns grups socials.


  • Clímax poemàtic

D'aparença anticlimàtica perquè sembla no succeir res ja que el títol és fidel al tema que s'hi presenta, sí que hi veiem un nou succés al final que pot ser el desenllaç “inesperat”: la filla d'Elionor acabarà igual que la mare treballant amb unes condicions semblants a la fàbrica. Per això l'estructura és climàtica: subratlla que res no canvia per a la generació següent, desenllaç trist.

  • Veus del poeta

El poeta escriu en tercera persona, omniscient, els esdeveniments d'Elionor. Fa la descripció i el retrat de la xiqueta, del seu estat anímic, del treball a la fàbrica, de la seua evolució al llarg dels anys, fins que porta la seua filla també a la fàbrica. No hi participa de l'acció, però deixa parlar en estil directe a les protagonistes “Sí, senyor”, “Bones tardes”, i en estil indirecte introdueix els consells de les companyes de treball: “Les dones deien que el que li passava...”. Aquest estil directe, de poesia realista, és poc freqüent en els poemes tradicionals, però no inexistent.

  • El dinamisme expressiu

No hem de confondre ací la tristor i aparent monotonia de la vida de la xiqueta amb el dinamisme expressiu de caràcter positiu. Hi ha una narració que detalla amb verbs l'evolució fonamental de la vida laboral de la xiqueta, això sí, amb oracions llargues i aclariments que la podrien fer més descriptiva i d'aparença més lenta. Per aquests darrers motiu, també es pot veure el poema de forma contrària: amb dinamisme expressiu negatiu, ja que la majoria de verbs són estàtics, descriptius i a penes contenen accions, alhora que moltes oracions són llargues.

  • Tonalitat sentimental i esferes lèxiques

Prenguem els camps semàntics i nocionals que apareixen al poema:
Sentiments: enregistrades a la sang per sempre, se l'estimava, tendra, cantava, opaca grisor, ganes de plorar, sensació de solitud, aquells mals es curaven.
Vida: créixer, casar-se, tenir fills, treballar.
Com veiem, hi predonimen les situacions tristes, rutinàries, marcades per una vida dura, i sobretot, eixe contrast tan bellament expressat de l'alegria infantil truncada per la necessitat de la vida i les càrregues dels adults (tendra, cantava > ganes de plorar, sensació de solitud).

  • Figures retòriques

[Esmenteu alguna que hi pugueu trobar i citeu-ne l'exemple]

  • Opinió

[Haureu de repetir algunes valoracions parcials que heu apuntat al llarg del comentari per tal que us ajuden a donar, finalment, la vostra opinió sobre la impressió que us ha provocat el poema, des del principi de la seua lectura i al final, després de fer una anàlisi més exhaustiva del poema. Es suposa que amb l'anàlisi heu descobert alguna cosa que se us havia escapat al principi. Esmenteu-la]

CONSELL: No deixeu de posar o citar exemples de les característiques que esmenteu.