Marineria









Marineria

El meu pare ès mariner,
i ma mare,marinera;
el meu bres,la blava mar;
el meu somni la tempesta.


Xiqueta, si vols pujar
ja ès llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.

Ben juntets,escoltarem
l’encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
batejant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.

La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha querra ni plany
quan és l’amor qui navega.

Els núvols se n’aniran
cap al port sens moure fressa
i nosaltres, mar endins,
navegarem amb empenta
mirant com tornen les naus
girant-se plenes d’enveja.

La brisa será l’amor;
el meu pit la blanca vela.
Tos cabells, sirena d’or,
seran la nostra bandera.












En primer lloc la poesia és heptasil.laba, te gran importancia els acccents, que són els que acompanyats de la rima marquen el ritme.La rima es femenina asonant.
La poesia es irregular si le llevem una estrofa perd el significat cada estrofa continua en la següent.
L’eix temátic ajuda a determinar-ne el tema. El títol
“ Marineria” facilita el sentit .
Els motius secundaris d’aquest poema tenen la funció que serveixen de marc , de suport , de contrat ...
L’estructura teática té dues formes en aquest poema és estratègia il.lativa per que s’ estableix una relació entre els diferents apartats del poema , lligats entre sí per un fil conductor que els fa dependre de l’anterior .
L’esquema es emmarcat .
El clímax poetic te dues efectes , el d’aquest poema és
anticlimàtic per que la introducciò del tema principal apareix al titol o als primers versos .
S’utilitza la primera persona (jo, nosaltres) , predomina la funció expresiva – d’emocions positives o negatives .
Te un dinamisme positiu per que predomina l’us abundant del verbs, sustantius...
El poema te una esfera “marineria” la paraula diu de que va tratar aquest poema esbrinar la relació que mantenen les distintes esferes crea la tonalitat sentimental .
El procès que genera la metàfora contè un terme real i un terme imaginat .
Aquest poema m’agradat molt , aquest acompanyat de dona’m la mà són els que més m’han agradat del llibre són fàcils d’aprendre i tenen molt de sentiment.





4ºD Laura V.M
_



Marineria

El meu pare és mariner,
i ma mare, marinera;
el meu bres, la blava mar;
el meu somni, la tempesta.


Xiqueta, si vols pujar
ja és llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.

Ben juntets, escoltarem
l’encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
bategant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.

La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha querra ni plany
quan és l’amor qui navega.

Els núvols se n’aniran
cap al port sens moure fressa
i nosaltres, mar endins,
navegarem amb empenta
mirant com tornen les naus
girant-se plenes d’enveja.

La brisa serà l’amor;
el meu pit la blanca vela.
Tos cabells, sirena d’or,
seran la nostra bandera.




-Nivell fònic: primer podem comentar que els versos son isosil·làbics ja que en totes les estrofes utilitza versos heptasíl·labs i per tant d’art menor, les estrofes són quartets, ja que utilitza quatre versos, per altra banda, els acccents, acompanyats d’una rima -en este cas assonant- creen i marquen el ritme.També utilitza recursos com la sinalefa (i el, no hi ha..) i el diftong (meu,teu..).


-Eix temàtic i motius secundaris: el tema principal seria el mar, el títol-Marineria- ja ens ajuda a fer-nos una idea, els subtemes d’aquest poema són un xic i una xica enamorats que estan en una barca navegant per la mar, tenen diverses funcions ja que serveixen de marc, de suport, d’intensificació..


-Estructura temàtica: en aquest cas podria ser il·lativa, perque si lleves una part del poema, no tendria molt sentit, encara que pense que podria ser lineal, perque les situacions tampoc tenen molta dependència entre si; també utilitza un esquema enmarcat.


-Clímax poemàtic: en aquest poema es anticlimàtic, perque en el títol junt amb els versos primers ja apareix l’introducció del tema principal, però, també utilitza recursos que fa que te interese el poema.

-Veus del poeta: utilitza la primera persona del singular i del plural (jo, nosaltres) i per tant predomina la funció expresiva amb emocions positives o negatives .

-Dinamisme expresiu: té un dinamisme positiu perque utilitza versos curts on predomina l’us abundant de verbs, substantius i en general, oracions simples.

-Imatges, metàfores i figures retòriques en general: utilitza la metàfora il·lustrativa (la brisa serà l’amor, ones de cabells de seda..) cal destacar els recursos retòrics següents: anàfora, paral·lelisme, polisíndeton i la metàfora.


-Conclusió: m’agradat el poema perque el tema principal és planteja d’una forma que fa que siga fàcil de llegir i a la vegada interesant, a més a més, l’ús de la primera persona fa que siga més personal i que expresse més els sentiments del autor.

-Informació biogràfica: Bernat Artola i Tomàs és un poeta nascut a Castelló de la Plana al 1904, és famós per haver escrit el pregó amb què s’inicien les festes de la Magdalena. Se’l considera el millor versificador de la generació de 1930. La seua obra es caracteritza per la valoració de la tradició i dels tópics culturals de la societat rural i popular castellonenca. El paisatge, el costumari familiar i infantil, els topònims i els oficis són temes presents en la seua obra. Entre les quals destaquen: Llàntia viva (on s’inclou ‘’Marineria’’), Lledons, Terra…



4V, Silvia F.C.A