Haikais

Haikais.jpg
I
Sota la llum d'argent,
en les branques, el vent,
canta el teu nom.

IV
Per què vull el mirall
ni fer parlar el ventall
si no hi ets tu?

VIII
Ai las! Aquesta nit
tan sols trobo en el llit
claror de lluna

X
He fet volar l'estel,
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist.
COMENTARI

Són poemes breus d'una estrofa amb tres versos.
Té una estructura més “cenyida” que en el sonet.
La pàgina presenta quatre poemes independents amb tres versos cadascú.
Rimen el primer amb el segon i el tercer va lliure.
Els dos primers versos tenen sis síl·labes i el darrer quatre; estrofa d’art menor.

Cada vers té dos accents i canvien de lloc en cada poema.

Anàlisi del primer poema:
-En el primer vers, l’accent cau en la quarta síl·laba i en la sisena síl·laba.
-En el segon, l’accent cau en la tercera i en la sisena síl·laba.
-En el tercer, l’accent cau en la primera i en la quarta.

De què tracta cada poema:
-El primer poema, parla del record de l’enamorat. A través
del so que fan les branques bressolades pel vent, li recorda a ell i pot pensar inclús que a la naturalesa li fa falta.
-En el segon poema, parla de l’abandó de les seues característiques que la defineixen com a dona ja que, de tota manera, no pot tindre al seu amat. I és una manera de dir que tot això ho feia per ell.
-En el tercer es queixa de la falta del seu amat. La claror de lluna és l’únic que habita el seu llit intentant dir que este ocupa el lloc que hauria d’ocupar el seu amat.
-En el quart vol dir l’entrega total del seu amor. Intenta dir que l’estel, ben alt, del seu anhel, fa referència al cant del seu amor i la no acceptació de l'amat.

Presenta una estratègia il·lativa perquè necessita que se separen en estrofes per a entendre'l.
Són poemes independents.
Té un esquema tancat perquè comenta i acaba parlant del mateix tema, no arriba a cap conclusió.
És climàtic perquè no saps fins al final què està explicant.

Respecte a la veu del poeta:
-El primer poema es troba en 2ª persona.
-El segon poema en 1ª persona.
-El tercer poema en 1ª persona.
-El quart poema en 1ª persona.

Té un dinamisme positiu perquè posseïx un ritme accentual amb versos curts i l’avanç informatiu d’estos poemes és lent.

Respecte a la tonalitat sentimental i les esferes lèxiques del primer poema:
En el primer vers, quan es referix a l’argent, es diu que la llum és tan bella i màgica com un metall preciós.
En el segon i en el tercer, és com si el vent s’haguera situat en les branques disposat a cantar ple d’alegria i enyorança intentant recordar el nom de l'ésser amat i perdut.
Respecte a la del segon:
El primer vers es referix a la bellesa ja que fa referència al mirall.
El segon vers es referix a la coqueteria i a la classe que té ja que diu: "Fer parlar el ventall".
En el tercer vers fa referència al fet que totes les coses referides abans no li sirveixen si ell no està amb ella i crida perquè d'alguna manera s'adona de la seua desgràcia per no tindre’l.

“Fer parlar el ventall” - metàfora
“Llum d’argent” --> metàfora
“Canta el teu nom” --> personificació
“He fet volar l’estel” --> metàfora, dels desitjos que estan en l’aire i que volen ser aplicats.

Conclusió:
És emotiu perquè són poemas curts i de molta densitat lírica. Fins a l’últim vers no saps de què parla l’autor.
El to lent fa que la persona que l’escolta o el llegeix se senta en la pell del personatge. El conjunt del sentiment de l’obra i la desgràcia latent del personatge por arribar a la teua ànima amb facilitat.
Rosa_Leveroni.jpg



Biografia de Rosa Leveroni
Rosa Leveroni i Valls, poetessa catalana. Es va titular com a bibliotecària i es llicencià filosofia i lletres. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948)
En 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Les seus obres són:
-Epigrames i cançons (1938)
-Presència i record (1952)
-Poesia (1981)
-Contes (1986)

Andrea 4B







DEIXEU UN, DAVALL DE L-ALTRE, C[OPIA DEL POEMA I EL COMENTARI