Enamorat i al·lota

Si tu te fas la lluna, 6ala lluna del cel blau, 6bjo me faré el núvol 6ci et vindré a tapar. 6d
Si tu te fas el núvol 6a
i me véns a tapar, 6bjo me faré l’arena, 6cl’arena de la mar. 6b
Si tu te fas l’arena, 6a
l’arena de la mar, 6bjo me faré l’ona 5ci et vindré a besar. 6b
Si tu te fas l’ona 5a
i me véns a besar, 6bjo me faré la llebre, 6cla llebre d’un camp gran. 6b
Si tu te fas la llebre, 6a
la llebre d’un camp gran, 6bjo me faré caçador 6ci t’aniré caçant. 6b
Si tu et fas caçador 6a
i m’has d’anar caçant, 6bjo me faré la rosa 6crosa del roser blanc. 6b
Si tu te fas la rosa, 6a
rosa del roser blanc, 6bjo me faré l’abella 6ci t’aniré picant. 6b

Si tu te fas l’abella, 6a
i m’has d’anar picant, 6bjo me faré la monja, 6cmonja del convent sant. 6b

Si tu te fas la monja, 6a
monja del convent sant, 6bllavors jo em faré frare, 6ct’he d’anar confessant. 6b

Si tu t’has de fer frare 6a
per ‘nar-me a confessar, 6bval més que nos casem 6ci hem acabat de penar. 7b

Anònim

COMENTARI DEL POEMA

L'eix temàtic d'aquesta poesia és l'intent d'un home per conquistar la seua amada.
Cada estrofa amaga un motiu secundari:
- L'enamorat, primer tracta de conquistar-la per mitjà d'una abraçada, el núvol que tapa la lluna.
2. -Ella l'evita tornant-se l'arena.
3. -Ell vol besar-la tornant-se l'ona.
4. -Però, la dona fuig fent-se passar per una llebre.
5. -Aquesta vegada, per seguir-la, es fa caçador.
6. -Torna a ser rebujat per ella que es fa una rosa.
7. -Encara insistent, es farà abella.
8. -Per última vegada, ella es fa monja.
9. -I ell frare per no deixar-la.
10. -Finalment, ella es rendix i li proposa matrimoni per estar junts.

En el poema es tracta una estructura lineal pequè les situacions que planteja no tenen cap relació de dependència: si s'afegeixen més unitats o se n'elimina alguna, el poema no perd el seu sentit. També, té un esquema circular en el qual els darrers versos són una repetició dels primers. El seu clímax poemàtic té un efecte climàtic, ja que el principi del poema és diferent al final, per tant, les reflexions del poeta porten a una situació distinta, a un clímax o detonant final. El poema està narrat en primera persona en forma de diàleg (entre l'amada i el seu enamorat). El seu dinamisme expressiu es positiu per l'agilitat que mostra, el ritme, les oracions simples, l'abundància de verbs i substantius, el to exclamatiu i els versos curts.
És una quarteta d'art menor en la qual totes les estrofes rimen A-B-C-B excepte la primera.
Pertany a la poesia popular o romancer medieval, que era poesia destinada a ser contada o cantada en públic i, els seus versos curts faciliten la memorització per porder recordar-los i recitar-los.



Silvia i Patricia (4tB)




Eix temàtic: És un xic que està enamorat d'una xica, i ella va fugint d'ell transformant-se en una sèrie de coses; ell la perseguix, també transformante-se en coses i ella per a fugir d'ell també es transforma en una altra cosa diferent, fins que, cansada de fugir, es veu acorralada i que ell no va a deixar-la escapar. Finalment ella li proposa matrimoni a ell.

Estructura del poema: L'estructura del poema és lineal,ja que,si li lleves una estrofa,s'entén perfectament, perquè comença igual (o paregut) en totes les estrofes.Diu el mateix encara que amb altres paraules.

Efecte climàtic: Aquest poema és anticlimàtic, perquè des del començament es veu que és la mateixa estructura, i ja et pots imaginar la idea del poema.

Veus del poeta: La veu del poeta està en primera persona, d'acord amb els pronoms que utilitza l'autor, com per exemple: jo, tu....


Dinamisme expressiu: El dinamisme expressiu és positiu. L'autor utilitza molts verbs i les oracions són simples i molt senzilles.

Metàfores: En aquest poema abunden les metàfores, com per exemple: Si tu te fas el núvol i me véns a tapar, ,jo me faré l'arena, l'arena de la mar...

Rima: En quasi tot el poema,el versos consten de 6 síl·labes cadascun d'ells.
Excepte en la primera estrofac en la resta els versos que rimen són el segon i el quart.

Conclusió: Aquest poema m'ha agradat molt, per com ella van canviant de personatge i ell es tranforma en una altra cosa que està relacionat amb el que ella es transforma. Recomane aquest poema als meus companys/es.

Aquest poema és un poema anònim que pertany a l'època del romancer medieval mallorquí.


Fet per: Maria Rodríguez Ramon 4V




Peris (4tD)