Diguem no







Daniel V. (4tD)





DIGUEM NO


Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem :

Hem vist la por ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang- ser llei del món.

No, jo dic no, diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.




Comentari del poema.

L’eix temàtic d’aquest poema és la repressió franquista a Espanya, la dictadura que va imposar Franco i la protesta del poble davant aquesta.

Els motius secundaris que menciona l’autor són : dir no als assassinats que hi havia, la fam que va fer passar durant la seua dictadura i la protesta a la repressió de polítics i ciutadans que tenien ideals diferents als que [ell] Franco volia que tingueren.

Té una estructura lineal, ja que podem introduir o suprimir una part del poema i no perd el sentit. Forma un esquema tancat ja que durant tot el poema parla del mateix i està format per un esquema circular, ja que el poema acaba amb els versos del principi.

L’efecte és anticlimàtic, ja que el titol t’introdueix ja en la temàtica del poema.

L’autor utilitza la primera persona del plural, referint-se a tots els valencians que viviren aquella dictadura ; i la primera persona del singular ja que ell també s’inclou. Té una funció expressiva, d’emocions positives.

Té un dinamisme expressiu positiu, ja que està format per oracions simples amb un to apel·latiu-exclamatiu.

La tonalitat sentimental del poema és la dictadura franquista.

Hi apareixen figures retòriques com l’antítesi : “Hem vist la fam ser pa dels treballadors”.
La metàfora : “ Hem vist la sang –que sols fa sang- ser llei del món.

M’ha agradat aquest poema per la seua brevetat lingüística i la seua claretat, també é
s fàcil d’aprendre i la seua temàtica és molt interessant.


4V, Lucia V.L




DIGUEM NO
Ara que som junts
Diré el que tu i jo sabem
I que sovint oblidem:

Hem vist la por
Ser llei per a tots.
Hem vist la sang
---que sols fa sang---
Ser llei del món.

No,
Jo dic no,
Diguem no.
Nosaltres no som d´eixe món.

Hem vist la fam
Ser pa
Dels treballadors

Hem vist tancats
A la presó
Homes plens de raó

No,
Jo dic no,
Diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món




És un poema en vers lliure. El meu poema tracta que en els carrers
hi havia molta pobresa i, molta gent que s'oposava al que deien els que més poders
tenien, els tancaven a la presó. Té una estructura lineal perquè
a les situacions que planteja el poema li pots afegir o eliminar estrofes o fragments, que
no canvia el seu sentit. L'esquema d´aquest poema és circular
perquè els versos del final són una repetició dels primers.
Aquest poema té un dinamisme positiu perquè té molts verbs,
substantius i oracions simples que mostren agilitat.
I és un poema on no hi ha metàfores.

Cristian F. L. (4tD)