Dóna'm la mà





Dóna'm la mà

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran; miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

COMENTARI
És un poema de rima asonant i de vegades consonant, als versos parells. Tracta d'amor, d'un xic que descriu a la seua amada una tarda amb ell, i li diu quant l'ama. Té una estructura temàtica il·lativa, ja que és contínua, no es termina i comença una història diferent en cada paràgraf i un clímax poemàtic climàtic amorós. El narrador és intern, amb la primera persona del singular, és a dir, és ell mateix el que conta la seua història. El dinamisme expressiu és positiu alhora que negatiu, ja que té accions, com el mateix títol (dóna'm la mà) i descripcions, com quan, per exemple, descriu la posició de les barques al mar. Crec que és un poema entretingut, fàcil de llegir, ja que la rima no és en tots el versos, a més que al ser un narrador intern en primera persona, emociona més, perquè t'ho està relatant el mateix personatge principal. També em pareix agradable que tinga descripcions i accions, cap d'aquestes detallada de més, així és més bonic, sense estar sobrecarregat.

L'escriptor – Joan Salvat-Papasseit
Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, i va deixar una obra que durant dècades va ser poc coneguda.