Canyar


Poema. -36 Canyar.-

Llances vibrants-
Canyes verdes
Cavallets.Mosquits.
Trompetes.

Camp de llances.
I avions bèl·lics,
I de pau

La sang corre per la séquia
Fa créixer les llances.
Les canyes
-como exèrcit filipí
Amenacen el cel blau.

Canyar.
Remors d’aigua,
d’aire.
El meu cant
-esbatanat-
i el cant melós del gripau.

Comentari.

1.- Eix temàtic i motius secundaris:
Es descriu un canyar i a l’hora es forma una barretja del canyar
amb la guerra.

2.-Estructura temàtica: lineal, il·lativa.
Jo crec que té una estructura il·lativa ja que tots els versos depenen del anteriors
i es forma como un fil conductor que els porta.

3.-Climax poemàtic:
Climàtic. Es produeix un detonant final quan expressa el seu cant.

4-.Veus del poeta:
L’autor utilitza la tercera persona mostrant-nos una escena.

5-.Dinamisme expressiu:
Jo crec que es positiu ja que les accions transcurren d’una manera ràpida.

6-. Conclusió:
En la meua opinió, jo crec que es poema molt ràpid ja que la seua estructura de versos
et fa, a l’hora de recitar-lo, donar-li una certa i momentània rapidessa.
És un poema molt ágil amb dependencia d’uns versos sobre altres y amb un detonant final que acaba l’escena que ens descriu.

*Carles Salvador (1893-1955): autor del poema Canyar.
Figura fonamental per al redreçament cultural i lingüístic del País Valencià, la seua obra abasta quatre àmbits d’actuació: l’ensenyament, la creació literària, la difusió de la normativa fabriana i el comprimís cívic. Després d’una etapa de formació, marcada per la influència de Llorente amb temes com el paisatge, la terra i la gent, s’adscriurà als corrents innovadors del moment: futurisme (lèxic maquinista, llibertat tipogràfica), simbolisme (vers lliure, sinestèsies, metàfores…) Entre les seues obres destaquen Plàstic (1923), Vermell en to major, Rosa dels vents i el bes als llavis.

Roberto H.F. 4V

36

Canyar
Llances vibrants –canyes verdes.
Cavallets. Mosquits. Trompetes.

Camp de llances.
I avions bèl·lics,
I de pau

La sang corre per la séquia
Fa creixer les llances.

Les canyes –com exercit filipí
amenacen el cel blau.

Canyar. Remors d´aigua, d´aire.

El meu cant –esbatanat-
i el cant melós del gripau



Eix tematics i motius secundaris:

El poema tracta de un canyar en el que l´autor el compara amb un exercit amb llances que va acompañat del só dels mosquits que compara amb trompetes.

Lestructura temàtica:

Yo creec que te la majoria dels seus versos son de estructura il·lativa ya que tots els versos del principi tenen una relacio entre si , pero el dos ultims versos els que dicen
El meu cant –esbatanat- i el cant melós del gripau” Yo creec que eixos son lineals perque no tenen per a mi relacions amb els altres.

Clímax poemàtic:
Climàtic i Reflexiu. Al final espresa amb el seu cant i el del gripau com si agüeren cantat el poema i nos façen recapacitar en el poema.
Interesos : esbatanat : obert de bat a bat

Veus del poeta:
Utilitza la tercera persona.


Dinamisme Expressiu:
Per a mi es un dinamisme positiu per el constants usos de oracions simples i sustantius.

Conclusió:
Per a mi un poema molt facil a l´hora de recitarlo ja que no fa falta donarl·li molta entonació , ademes es facil de memoritzar ya per que l´autor utilitza oracions simples i substantius pel que el fan un poema molt facil.

Carles Salvador: (Valencia, 1879-1955) va ser un poeta i gramàtic valencià. Exercí de mestre a Benassal (Alt Maestrat). El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, sense gran èxit. Va ser un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al país valencià. També participà en la redacció de les normes de castelló. En la seua producció poètica destaquen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). També important la seua prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels déus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniquí d’argila (1931)- com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).

DRV 4D.








POEMA