Cançó a Mahalta









CANÇO A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suaui

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

  • Nivell fónic:El poema és d'art major,els versos són apariats (AABB), tenen una censura al mig i la rima és consonant i femenina.

  • Eix tematic:El poeta vol transmetre la separacio que hi ha metaforicament entre l'i la seua terra i remarca que es deu a les morts segurament del franquisme, ja que el poeta va ser un exiliat de la posguerra.
  • Motius secundaris:Eel marc utilitzat és la naturalesa per exemple(rius paral·lels,grocs de lliris) tambe utilitza els colors per a donar una idea dels sentiments que vol transmetre per exemple (verd de pau).
  • Estrucutura tematica:Aquest poema té una definida estructura lineal ,ja que els seus versos no tenen cap dependència mútua i la seu esquema és tancat emmarcat.
  • El clima poematic:Aquest poema dóna un efecte climatic, perquè les reflexions del poeta donen a un detonant final.
  • La veu del poeta:el poeta utilitza la veu en primera persona per exemple (nostres, sento ,escolte)

  • Figures retoriques:abunden personificacions com (corren les nostres animes) tambe hi ha comparacions ( corren les nostres animes com dos rius paral·lels) i metaforés (hi ha una terra de xiprers i palmes) es vol referir a la mort ( de la Font a la mar) que es referix a el transcurs de la vida.
  • Comentari:Aquest poema m'a agradat per la forma de definir la separacio entre el seu poble i el mateix, tambe la forma de comparar les vides amb la naturalesa i la seua fora de usar les metafores



Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suaui

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Comentari

-Marques ritmiques del versos : en la primera estrofa els accents cauen en les linies u i dos , en la tercera estrofa els accents cauen en la linia dos , en la cuarta estrofa els accents cauen en la segona linia
-Eix tematic i motius secundaris : Va dedicat a Mahalta , i el que l'autor vol expresar es que Mahalta i ell estan molt lluny perque esta donant una descripcio de els llocs que s'interposen entre ell i ella
-Estructura tematica :il.lativa
-Climax poematic :clmatic
-Veus del poeta: 1ª persona
-Dinamisme expressiu : positiu
-Imatges,metafores i figures retoriques en general : -metafora : corren les nostres animes con dos rius paral.lels \ I escolto la teva aigua , tremolosa i amiga -Imatges: sota els mateixos cels \en els meandres -figures retoriques : metafores e hiperboles
-Conclusio: Sextet (Estrofes de sis versos)

COMENTARI:

L’estructura es il•lativa ja que si llevarem alguna uitat del poema perdria el sentit.

Té un efecte climàtic acabat en un final detonant, mentre que l’eix temàtic tracta de dues persones que es volen però no están fusionats.

La veu del poeta és en 1ª persona i té un dinamisme expressiu negatiu pels escasos verbs i són més vesos descriptius amb adjetius.

La concusió es: Pareix un poema confús , però té un significat molt simple i fácil d’explicar

Els motius secundaris tenen un marc, com: “la terra de xiprers i de palmes i la patria antiga”. La funció de contrast com: “grocs de lliris, verds de pau”