Assaig de càntic en el temple





ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE (S. Espriu)

COMENTARI
Oh,que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m´agradaria d´allunyar-me
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
aleshores,a la congregació, els germans dirien
desaprovant: <<Com l´ocell que deixa el seu niu,
així l´home que se´n va dels seu indret>>,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l´antiga saviesa
d´aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortida pàtria.

"Assaig de càntic en el temple" és una poesia
de l´època del franquisme en què l´autor somia
anar-se'n del seu poble a un altre país, on diuen
que la gent és noble,culta, rica,lliure i feliç.
Però a ell li fa pena, perquè vol als seus
( la seua família, els amics...)

L'estructura del poema és il·lativa, perquè si li
lleves alguna part, el poema perd el sentit.

La poesia està en primera persona, ja que parla
del que vol fer el poeta.

El clímax poemàtic és climàtic, perquè fins al final
no se sap la desisió de quedar-se al seu país.

El dinamisme expressiu és negatiu, perquè
abunden els adjectius

A mi m´ha agradat molt el poema, perquè és fàcil
d'aprendre, no és molt llarg, i diu tot el que
pensaven tots els catalans durant el franquisme.